Andreu Toron, constructor d’instruments resident a Perpinyà, presentà l’any 1849, un instrument de 13 claus, prototip de la tenora actual, per un encàrrec fet per Pep Ventura, gran intèrpret d’aquest instrument.

És l’instrument més representatiu de la cobla. El seu magnífic so comparable a la veu humana juntament amb l’àmplia gamma d’intensitats, el fa un instrument altament expressiu i solista per excel·lència. Sardanes com Sant Martí del Canigó de Pau Casals, El cavaller enamorat de Joan Manén, o Remembrança de Joaquim Serra, han portat al zenit les seves qualitats expressives. La tonalitat de la tenora és en si bemoll i sona una segona major més baixa que la nota escrita.