Sol·licitem el seu permís per obtenir dades estadístiques de la seva navegació en aquesta web, en compliment del Reial decret-llei 13/2012.OK | Mes informació
La Confederació Sardanista de Catalunya crea un logo per promocionar la sardana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat :: PortalSardanista

 

Notícies

La Confederació Sardanista de Catalunya crea un logo per promocionar la sardana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Dl. 08-Mai-2017

La Confederació Sardanista de Catalunya ha creat un logotip específic per fomentar i impulsar la candidatura de la sardana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, qualificació reconeguda per la UNESCO. Així, és molt important inserir-lo a qualsevol tipus de comunicació sardanista que es faci per tal de difondre el projecte, però també com a prova de la implicació i vinculació del món sardanista per aconseguir aquesta fita.

Una comissió examinadora analitza cada any les diverses candidatures presentades, que ha de comptar "amb la participació més àmplia possible de la comunitat, del grup o, si escau, dels individus interessats, i amb el seu consentiment lliure, previ i informat" per aconseguir aquesta inscripció com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Per això és tan important poder aportar documentació que demostri que hi ha una àmplia i diversa base social que programa activitats sardanistes i que dóna suport a la candidatura.

Malgrat que és un procés molt llarg, cal començar al més aviat possible a treballar el projecte i difondre'l per consolidar la idea del desig que el col·lectiu sardanista i la societat catalana té d'aquesta fita. Cal considerar que s'han de fer diversos tràmits administratius, però en cas de reeixir, la inscripció de la sardana a aquest llistat donarà una gran visibilitat pública a la nostra dansa.

El logotip es pot demanar a la secretaria de la Confederació Sardanista de Catalunya a través del correu electrònic info@conf.sardanista.cat. La seva aplicació pot ser sobre qualsevol programa, butlletí, web, o qualsevol altre mitjà de difusió de qualsevol entitat.

El Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat vol destacar i mantenir el patrimoni cultural intangible de les diverses cultures d'arreu del món, i integra "els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques —juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els són inherents— que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet d'una generació a l'altra, és recreat constantment per les comunitats i els grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la seva història, la qual cosa els infon un sentiment d'identitat i continuïtat i contribueix, per tant, a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana".

Fins ara, la UNESCO ha declarat com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat present a Catalunya la Patum de Berga (2008), els castells (2010), la dieta mediterrània (2010, juntament amb altres països) i les Festes del foc del solstici dels Pirineus (2015, juntament amb Andorra i França). Si ens referim a la cultura dels Països Catalans, a aquesta llista cal afegir-hi el Misteri d’Elx (2008), el Tribunal de les Aigües de València (2009, juntament amb Múrcia), el Cant de la Sibil·la (2010), les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (2011) i les Falles de València (2016).

A tall d'exemple, formen part d'aquest reconeixement d'altres manifestacions culturals de la resta del món com el cafè àrab, símbol de generositat d'aquesta cultura; la dansa del wititi de la vall del Colca del Perú; l'epopeia de Görogly de Turkmenistan; la capoeira del Brasil; el chovkan, joc eqüestre tradicional a lloms de cavalls karabajs de la República d'Azerbaidjan; els Diablos Danzantes de Veneçuela; el flamenc d'Espanya; la cuina tradicional mexicana; el Carnaval de Negros y Blancos de Colòmbia; el ‘silbo gomero’, el llenguatge xiulat de l'illa de La Gomera de les Illes Canàries d'Espanya; el tango d'Argentina i Uruguai; el sistema d'endevinació Ifa de Nigèria; el teatre Kabuki del Japó; la creació i el simbolisme de les creus de Lituània o els cants polifònics dels pigmeus aka de l'Àfrica Central de la República Centreafricana.