Notícies

La Confederació Sardanista de Catalunya comença el camí perquè la UNESCO declari la sardana Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Dv. 01-Jul-2016

La Confederació Sardanista de Catalunya ha iniciat els tràmits per impulsar la candidatura de la sardana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, categoria que atorga la UNESCO (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization). L'objectiu és reforçar la vitalitat del moviment sardanista i de la sardana, de donar-los més projecció social i de contribuir així a la salvaguarda d'aquest patrimoni.



Aquest projecte es va aprovar a l'assemblea general ordinària del passat divendres, 29 d'abril. La Junta Directiva serà l'encarregada de desenvolupar les accions que consideri necessàries per aconseguir aquest reconeixement internacional. En aquest sentit, ja hi ha constituïda una comissió per impulsar la iniciativa i s'han establert els primers contactes. A més a més, tot aquell que vulgui aportar idees ho podrà fer a través de la secretaria de la Confederació Sardanista de Catalunya. També és important que el col·lectiu sardanista sigui conscient de la transcendència d'aquest projecte i es mobilitzi quan faci falta.



De fet, abans d'aconseguir aquest títol caldrà superar diverses facetes administratives i burocràtiques. En aquest sentit, l'abril del 2015 el Partit Popular (PP) ja va presentar una proposició no de llei al Congrés en la qual instava el Govern a sol·licitar aquest reconeixement cultural. Des de la Confederació Sardanista de Catalunya es va valorar com una proposta partidista en un període de fi de legislatura. N'és un exemple el fet que el 2002 el propi PP va rebutjar al Senat una moció presentada per Convergències i Unió (CiU) a la Comissió d'Educació, Cultura i Esports perquè el govern espanyol impulsés la declaració de la sardana com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO. Malgrat aquests precedents, la Confederació Sardanista de Catalunya ha estudiat aquesta possibilitat i ara endega el projecte seriosament.



El Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat vol destacar i mantenir el patrimoni cultural intangible de les diverses cultures d'arreu del món. El concepte va sorgir l'any 1990 i es defineix com "el conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que responen a les expectatives d'una comunitat en la mesura en què reflecteixen la seva identitat cultural i social".



Fins ara, la UNESCO ha declarat 2 manifestacions pròpies de la cultura popular catalana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La 1a va ser la Patum de Berga l'any 2005. La darrera, fins ara, van ser els castells, l'any 2010. Si ens referim a la cultura dels Països Catalans, a aquesta llista cal afegir-hi el Misteri d'Elx (2001), el Tribunal de les Aigües de València (2009), el Cant de la Sibil·la (2010) i les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (2011). A més a més, també estan reconegudes amb aquest títol activitats que són comunes a diversos territoris del Mediterrani, com la dieta mediterrània (2010) i les Festes del foc del solstici dels Pirineus (2015).



A tall d'exemple, formen part d'aquest reconeixement d'altres manifestacions culturals de la resta del món com el cafè àrab, símbol de generositat d'aquesta cultura; la dansa del wititi de la vall del Colca del Perú; l'epopeia de Görogly de Turkmenistan; el "nongak", art escènic amb músiques, danses i rituals comunitaris de la República de Corea; la capoeira del Brasil; el chovkan, joc eqüestre tradicional a lloms de cavalls karabajs de la República d'Azerbaidjan; els Diablos Danzantes de Veneçuela; la dansa Saman d'Indonèsia; l'equitació tradicional francesa; el flamenc d'Espanya; la cuina tradicional mexicana; el Carnaval de Negros y Blancos de Colòmbia; el 'silbo gomero', el llenguatge xiulat de l'illa de La Gomera de les Illes Canàries d'Espanya; el tango d'Argentina i Uruguai; el cant polifònic georgià de Geòrgia; el sistema d'endevinació Ifa de Nigèria; el teatre Kabuki del Japó; el treball de la fusta dels zafimaniry de Madagascar; la creació i el simbolisme de les creus de Lituània o els cants polifònics dels pigmeus aka de l'Àfrica Central de la República Centreafricana.