Notícies

La candidatura de la sardana com a Patrimoni de la Humanitat avança un pas més
Dt. 02-Abr-2019

La candidatura de la sardana perquè formi part de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco ha rebut l'aval del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català. Aquest fet suposa una passa més cap a l'objectiu final.

L'informe favorable que s'ha emès destaca que la sardana "compleix els 5 criteris de les Directius Operatives per a l'aplicació de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que són, en 1r lloc, que la sardana s'avé perfectament a la definició de la Unesco de patrimoni cultural immaterial; en 2n, que la inscripció de l'element contribuirà a donar a conèixer el patrimoni cultural immaterial; 3r, en el projecte s'elaboren mesures de salvaguarda que protegeixen i promouen l'element; 4t, l'element es proposa per inscripció després d'haver aconseguit la participació més àmplia posible de la comunitat i 5p que l'element figura en un inventari del patrimoni cultural immaterial present en els territoris dels Estats Part sol·licitants".

Aquesta candidatura la promou la Confederació Sardanista de Catalunya i està elaborada en col·laboració amb l'Ens de l'Associacionisme Cultural, l'Institut del Patrimoni Cultural Immaterial i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Per difondre-la i recopilar recursos s'organitzen periòdicament diversos tipus d'esdeveniments.

La implicació popular i la possibilitat de demostrar l'arrelament i característiques històriques de l'expressió són elements molt importants perquè la comissió que valida el registre accepti les candidatures. Fins ara, la Unesco ha declarat 2 manifestacions pròpies de la cultura popular catalana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La 1a va ser la Patum de Berga l'any 2005. La darrera, fins ara, van ser els castells, l'any 2010. Si ens referim a la cultura dels Països Catalans, a aquesta llista cal afegir-hi el Misteri d'Elx (2001), el Tribunal de les Aigües de València (2009), el Cant de la Sibil·la (2010) i les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí (2011). A més a més, també estan reconegudes amb aquest títol activitats que són comunes a diversos territoris del Mediterrani, com la dieta mediterrània (2010); les Festes del foc del solstici dels Pirineus (2015) i l'art de la pedra seca (2018).

En aquest sentit, a tall d'exemple, formen part d'aquest reconeixement d'altres manifestacions culturals de la resta del món com el cafè àrab, símbol de generositat d'aquesta cultura; la dansa del wititi de la vall del Colca del Perú; l'epopeia de Görogly de Turkmenistan; el "nongak", art escènic amb músiques, danses i rituals comunitaris de la República de Corea; la capoeira del Brasil; el chovkan, joc eqüestre tradicional a lloms de cavalls karabajs de la República d'Azerbaidjan; els Diablos Danzantes de Veneçuela; la dansa Saman d'Indonèsia; l'equitació tradicional francesa; el flamenc d'Espanya; la cuina tradicional mexicana; el 'silbo gomero', el llenguatge xiulat de l'illa de La Gomera de les Illes Canàries d'Espanya; el tango d'Argentina i Uruguai; el cant polifònic georgià de Geòrgia; el sistema d'endevinació Ifa de Nigèria; el teatre Kabuki del Japó; el treball de la fusta dels zafimaniry de Madagascar; la creació i el simbolisme de les creus de Lituània o els cants polifònics dels pigmeus aka de l'Àfrica Central de la República Centreafricana.