Notícies

1a ballada de la proposta de sardanes de "tirada lliure" de Marcel Casellas
Dv. 01-Jul-2016
Aquest passat dijous, 9 de juny, l'espai exterior de l'Auditori de Barcelona ha acollit la 1a interpretació en una ballada de la proposta del músic Marcel Casellas anomenada 'sardanes de tirada lliure', amb la cobla de l'Esmuc.

Aquest projecte implica que la cobla interpreti sardanes convencionals amb certes peculiaritats. Així, tenen un tiratge una mica més curt que compten amb instants oberts per a la improvisació dels intèrprets. Però sempre amb la voluntat de què sigui per ballar. A més a més, la darrera tirada permet 'solos' instrumentals, de manera que la sardana s'allarga. En aquest cas cal aconseguir la complicitat amb els dansaires per aconseguir que el repartiment de la tirada final encaixi amb la música.

Les sardanes que s'hi ha interpretat han sigut 'El cep', 'El gotim' i 'El vi'. Aquesta darrera s'ha estrenat, i han sigut totes composicions de Marcel Casellas. Aquesta "trilogia de sardanes de tirada lliure – com la descriu el propi Casellas – la vaig composar a principis del 2015". I malgrat ja s'havia pogut escoltar en concert a La Garriga i Balaguer, faltava la prova en forma de ball.

Així, a l'Esmuc s'hi ha aplegat desenes de dansaires que han fet proves amb aquesta ballada. Fins i tot han pogut dansar-hi 'Per tu ploro', de Pep Ventura, amb aquestes modificacions. En aquest cas, segons Casellas "vam voler fer un clàssic i tractar-lo com a sardana de tirada lliure i vam triar 'Per tu ploro' perquè és curteta i conté un espai harmònicament interessant per a la improvisació".

Per aconseguir quadrar la música amb la improvisació, la ballada i el repartiment "la darrera tirada permet 'solos' improvisats afegint-hi diversos fragments de 32 compassos". El propi Casellas aporta 4 suggeriments: en 1r lloc, "les sardanes han de ser relativament curtes per tal que amb els fragments afegits acabin tenint una durada convencional"; en 2n terme, "convé fer-ho amb sardanes escrites i pensades expressament per a aquesta praxi tant pel tema de la durada com per l'interès harmònic o modal de les rodes d'improvisació"; com a 3r punt proposa anar "a poc a poc i n'introduiria 1 com a màxim a una audició i potser un parell si es tracta d'un aplec" i finalment, "la cobla que les hagi d'interpretar hauria de ser una cobla amb un bon coneixement del llenguatge que es proposa i tenir els solistes preparats en la matèria".

Els solistes, en aquest cas de la cobla de l'Esmuc, han sigut Lluc Vizentini, com a flabiol; Toni Martínez, com a tible; Magí Canyelles, com a tenora i Martí Villegas i Pere Montserrat com a fiscorns.

L'autor d'aquesta proposta convida a les cobles a experimentar "amb alguna de les meves sardanes de la trilogia: no tindria cap problema en facilitar els papers i, si s'escau, les indicacions que calgui en referència al llenguatge". Això permetria "copsar la reacció dels balladors", en un espai sardanista sense condicionants, fora de l'àmbit acadèmic que s'ha desenvolupat a l'Auditori amb la cobla de l'Esmuc.

L'origen d'aquesta innovació vol "explorar noves vies per a la interpretació de les sardanes de plaça que, afegides amb mesura a la ballada clàssica – indica Casellas – puguin sumar punts en la interrelació entre músics i balladors i alhora donar-hi alenades d'aire fresc. Sempre, però, des del respecte a la tradició i a la pràctica convencional".

La peculiaritat de la proposta ha fet que hi hagin assistit i dirigit unes paraules al públic Joaquim Rucabado, President de la Confederació Sardanista de Catalunya; Joan Asensio, Cap del Departament de Música Tradicional de l'Esmuc i Jaume Ayats, musicòleg i Director del Museu de la Música.