Notícies
sardana


La Comissió de Cultura del Parlament aprova donar suport a la sardana com a Patrimoni de la Humanitat

Dt. 10-Des-2019

La Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat, aquest passat dimecres 4 de desembre, el suport al projecte perquè la sardana s'inclogui a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO.

El procés es va iniciar el divendres 20 de setembre després que la Confederació Sardanista de Catalunya en parlés amb els grups de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, a principis del 2019. En aquest sentit, la presentació de la proposta va anar a càrrec d'ambdós grups, i es va admetre a tràmit el dimarts 1 d'octubre.

Entre els arguments que es van aportar, la proposta indica que "la inscripció de la sardana en la Llista Representativa, significa un reconeixement internacional de la cultura catalana i un reforçament de les garanties per a la seva supervivència. Per altra banda, la sardana, com a símbol compartit i com a dansa nacional de Catalunya, té al darrere un moviment associatiu extraordinàriament potent". El document expositiu també aportava informació històrica recent de la sardana i la seva evolució, així com mencions sobre la Confederació Sardanista de Catalunya i la seva tasca. I hi ha abundants dades que consoliden l'argument, com ara que existeixen més de 30.000 sardanes catalogades, que es coneixen 2.538 compositors de sardanes, que s'ha escrit almenys 438 llibres relacionats amb la sardana; que hi ha 123 cobles en actiu, que cada any s'organitzen més de 3.000 activitats sardanistes o que hi ha més de 300 entitats sardanistes. També es menciona la comunitat sardanista del Rosselló i Andorra.

D'aquesta manera es fa un pas més perquè la sardana formi part d'un important llistat que protegeix i promou diverses manifestacions culturals d'arreu del món. Així, de la nostra banda hi consten la Patum de Berga, els castells, el cant de la Sibil·la, el Misteri d’Elx, la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les Falles de València, les falles del Pirineu i la dieta mediterrània. D'altres manifestacions culturals internacionals inscrites a aquesta llista de la UNESCO hi ha el cafè àrab, símbol de generositat d'aquesta cultura; la dansa del wititi de la vall del Colca del Perú; l'epopeia de Görogly de Turkmenistan; el "nongak", art escènic amb músiques, danses i rituals comunitaris de la República de Corea; la capoeira del Brasil; el chovkan, joc eqüestre tradicional a lloms de cavalls karabajs de la República d'Azerbaidjan; els Diablos Danzantes de Veneçuela; la dansa Saman d'Indonèsia; l'equitació tradicional francesa; el flamenc d'Espanya; la cuina tradicional mexicana; el 'silbo gomero', el llenguatge xiulat de l'illa de La Gomera de les Illes Canàries d'Espanya; el tango d'Argentina i Uruguai; el cant polifònic georgià de Geòrgia; el sistema d'endevinació Ifa de Nigèria o el teatre Kabuki del Japó.

El procés perquè la sardana s'integri al Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat es va iniciar el passat 2016 i serà un trajecte llarg i costós. A més a més, cal poder demostrar-hi la implicació popular, així com la pervivència i possibilitat de continuïtat de la tradició.

La sardana ja forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i la Generalitat de Catalunya la va declarar element festiu patrimonial d’interès nacional.

La Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya té com a tasca la "promoció, cooperació i difusió culturals" del patrimoni cultural, arxius i museus, le indústries culturals, la cultura tradicional i popular catalana, els equipaments culturals, la promoció i foment de la llengua catalana i qualsevol altra competència del Departament de Cultura que no estigui atribuïda a cap altra comissió.

2a proposta de la Sant Jordi-Ciutat de Barcelona al projecte de difusió Programa.cat

Dj. 05-Des-2019

La cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona ha aconseguit que una 2a proposta musical seva formi part del projecte de promoció musical de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb les 4 Diputacions, Programa.cat. Es tracta de 'Dos segles de música per a cobla', que en veritat és una mostra de l'àmplia varietat musical que pot oferir la cobla.

Així, la proposta recopila, en 2 parts, diverses obres: sardanes d'ahir i d'avui, com Marinera, d'Eduard Toldrà o Camins, de Jesús Ventura; obres per a cobla, com la suite Amb els cinc sentits, de Francesc Cassú; i obres per a cobla i d'altres instruments, com Sant Martí del Canigó, de Pau Casals, amb violoncel. Consta de 2 parts, d'una mica més de mitja hora cadascuna, amb un descans d'uns 15 minuts.

La Sant Jordi-Ciutat de Barcelona va presentar aquest espectacle amb el títol de 'Les estrenes al Palau' i ara l'ha reformulat i l'ha introduït a aquest programa de difusió musical. Aquesta és la 2a proposta que la cobla barcelonina té dins de Programa.cat, ja que també hi consta 'Grans èxits de la sardana. Sintonies d'ahir, d'avui i de sempre'.

Programa.cat és la iniciativa de la Generalitat de Catalunya per ajudar grups musicals i artistes, alhora que vol facilitar la contractació per part d'ens locals, com ajuntaments o equipaments públics. Els intèrprets han de presentar la seva proposta, tot demostrant que ja hi ha representació fixada. El comitè de Programa.cat selecciona llavors les propostes, que passen a formar part del mostrari artístic del projecte. Tanmateix, cada any, els artistes i grups d'han oficialitzar la voluntat de renovar la seva pertineça a la iniciativa, sense tenir garanties de poder repetir.

A part dels 2 concerts de la Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, La Principal de Tarragona també hi és present amb el seu espectacle amb Formiga and Cigale.

'El poema de Nadal', de Sagarra, amb Valentí Maymó, a la Casa de la Sardana

Dc. 04-Des-2019

La Casa de la Sardana ofereix el proper dimarts 17 de desembre, a les 18:30 h., el recital d'El poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, amb el tenora i rapsode de Valentí Maymó.

L'artista oferirà una actuació especial, amb una posada en escena de l'escriptor Jordi Lara i música en directe de tenora i acordió. Serà una versió en petit format, amb una 1 hora de durada. L'accés és gratuït fins omplir l'aforament.

Aquesta serà la derrar activitat del 2019 de la Casa de la Sardana, després d'un any amb diverses propostes al voltant de la sardana i la cobla.

Valentí Maymó ja va actuar a la Casa de la Sardana amb el seu espectacle sobre Verdaguer, que va tenir una molt bona acollida entre el públic que va omplir la sala d'actes.

L'Alguer serà la ciutat de l'Aplec Internacional 2020

Dl. 02-Des-2019

L'Alguer serà la seu de l'Aplec Internacional 2020, segons ha anunciat Adifolk, l'entitat organitzadora, aquest passat dissabte 30 de novembre a la 2a Gala d'Adifolk, que s'ha celebrat a Gironella.

L'Aplec se celebrarà al mes de juny, en unes dates que no s'han especificat, ja que hi ha prevista una presentació institucional amb la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat i l'Ajuntament de l'Alguer en què es desvelaran tots els detalls, programació inclosa. Serà el proper dimecres 11 de desembre a la ciutat sarda.

L'Alguer acollirà per 2a vegada l'Aplec Internacional, just 20 anys després de la 1a cita. La seva elección respon també "als vincles amb aquesta ciutat, tant a nivell institucional del nostre país, com també per la vinculació que ha establert Adifolk amb les institucions de l'Alguer i el seu conjunt d'associacions". A més a més, també permet canviar d'ubicació geogràfica després que aquest 2019 l'esdeveniment se celebrés al nord d'Europa, a Copenhaguen.

Aquesta serà la 33a edició de l'Aplec Internacional i els grups de cultura popular i tradicional que hi vulguin participar podran inscriure's-hi a partir del diumenge15 de desembre, fins el dilluns 6 de gener, via un formulari específica a la pàgina electrònica d'Adifolk. També s'hi podran consultar, junt a les xarxes socials, les bases i tota la informació.

L'Alguer és una ciutat important de l'illa italiana de Sardenya, amb la peculiaritat en encara s'hi parla català. La població és coneguda, sobretot entre els seus habitants, com a 'Barceloneta', per la seva relació històrica amb la capital catalana.

L'Aplec Internacional es va iniciar el 1988 a Amsterdam i cada any s'organitzava a una ciutat diferent interessada en l'esdeveniment. La data habitual era el 1r cap de setmana d'agost. Però des d'Ostrava, el 2017, es busca que formi part d'un gran festival o projecte de la ciutat que l'acull. Per això cal emmotllar-se al seu calendari local. En contrapartida suposa una major projecció de l'esdeveniment i, per tant, de la nostra tradició.

L'esdeveninemt, el 1r any, va ser temàtic de sardanes, però aviat s'hi van afegir d'altres expressions de la nostra cultura popular. Per això sha convertit en el millor aparador de la varietat tradicional de la nostra cultura. L'Aplec s’ha organitzat, durant tots aquests anys, a ciutats ben diferents com París, Manchester, Frankfurt, Lisboa, Tallinn, Malmö, Budapest o Timisoara o Torí.