Vocabulari sardanista

214 Resultats.

Concurs de composició
Certamen convocat per a premiar la qualitat i la tècnica compositiva per a cobla. Pot ser de sardanes o d'obres lliures escrites per a cobla.

Concurs de punts lliures
Competició entre colles sardanistes on es premia la millor coreografia dansada per cada una d'elles, lluny del punteig habitual dels curts i els llargs.

Concurs de revesses
Competició on, en colla o individualment, es premia al grup o persona que més tiratges de sardanes revesses endevina.

Concurs lliure
Esdeveniment competitiu que no pertany a cap dels campionats ni d’àmbit nacional ni territorial. La participació i resultat de les colles queda únicament circumscrita al propi concurs.

Confederació Sardanista de Catalunya
Entitat que aglutina la majoria d'entitats sardanistes del Principat de Catalunya, creada el 2014 fruit de la transformació de la Federació Sardanista de Catalunya, amb la voluntat d'aglutinar, coordinar i enfortir totes les vessants modals i territorials.

Congrés del sardanisme
Assemblea o simposi que tingué lloc a Calella l'any 1993 per debatre sobre la situació del sardanisme i les seves perspectives de futur i que comptà amb la participació de les principals entitats i actors del món de la sardana.

Constructor
Sinònim de "Luthier".

Contrabaix
Únic instrument de corda de la cobla. Prové de la família de la viola de gamba. Pot tenir 3, 4 o 5 cordes. Popularment, també se l'anomena "Verra". Hi ha un únic contrabaix a cada cobla.

Contracant
Melodia secundària que acompanya a una de principal simultàniament tot seguint, generalment, les regles de l'harmonia.

Contraparella
A la rotllana, dansaire situat a l'esquerra de l'home o a la dreta de la dona.

Contrapàs
Dansa popular, antecedent directe de la sardana. Els balladors, en filera i dirigits pel capdanser, han de fer una volta completa a la plaça.

Contrapunt
Melodia amb una durada de dos compassos musicals que interpreta el flabiol i que els balladors escolten sense ballar i abaixant els braços. Aquests petits descansos per als balladors, es produeixen abans de l'última repetició de llargs d'una sardana de set tirades, o abans de les dues últimes en una sardana de deu.

Conversa
Sinònim de "Diàleg".

Coordinadora d'Aplecs de la Sardana de les Comarques Lleidatanes
Entitat coordinadora dels aplecs de les comarques lleidatanes.

Cop final
Acord que posa punt i final a la sardana. Consisteix en repetir la darrera nota escrita, donant-li el valor d'una corxera. Durant el cop final, els balladors acostumen a fer un moviment de braços en direcció al centre de l'anella acompanyat d'una estreta de mans. En algunes colles, però, aquest moviment al centre és substituït per un cop avall dels braços, els quals acaben en posició de curts.

CSC
Sigles de "Confederació Sardanista de Catalunya".

Curs de monitors sardanistes
Conjunt de sessions formatives organitzades per la Confederació Sardanista de Catalunya dedicades a la formació de nous monitors que reben coneixements de Metodologia, Història, Dansa, Música, Recursos, Ètica i Preparació física. Té una durada de 40 hores i el títol s'atorga després de superar un examen oral i un d'escrit.

Curset
Conjunt de sessions formatives on es transmeten coneixements sardanistes com ballar, comptar o repartir la sardana.

Curts
Una de les dues parts que formen la sardana. En concerts solen interpretar-se dues tirades de curts. En aplecs, ballades i concursos, tres o quatre, depenent de si la sardana s'interpreta, respectivament, amb set o deu tirades. Els curts es ballen amb els braços avall i consten d'un sol punteig seguit d'un creuament dels peus, passos que es repeteixen alternativament amb un i altre peu fins als passos de tancament de la tirada. L'altra part de la sardana s'anomena 'Llargs'.

Dansaire
Persona que balla sardanes.

Dia Universal de la Sardana
Diada d'enaltiment de la sardana fixada per a ser celebrada el diumenge anterior al dia de Sant Joan, on s'interpreta una mateixa sardana commemorativa a la majoria d'actes sardanistes del país.

Diàleg
Quan dos o més instruments s'alternen en l'execució d'una frase musical. Sinònim de "Conversa".

Doble ballada
Sinònim de "Ballada doble".

Doble canya
Tipus de llengüeta de canya, on el so es genera mitjançant la vibració de l'aire dins un sistema de llengüeta doble. Els dos instruments de la cobla que utilitzen canyes són el tible i la tenora, tractant-se en tots dos casos d'aeròfons de doble canya. Fora de la cobla, les dobles canyes també s'utilitzen en els oboès, fagots, sacs de gemecs, xeremies, gralles, dolçaines, etc.

Dos
Un dels passos de tancament de la sardana. S'utilitza en tots aquells casos en que només sobrin dos compassos després de l'últim canvi fins acabar la tirada.

Dos tres
Un dels passos de tancament de la sardana. S'utilitza en tots aquells casos en que sobrin cinc compassos després d'un canvi fins acabar la tirada. Els dos primers compassos es puntegen com els curts (però amb braços aixecats) i s'acaba amb un tres.

Dosos
Un dels passos de tancament de la sardana. Es punteja com els curts, però amb braços aixecats. Pot venir seguit d'un tres, o no.

Entrar
Acció de prendre part a la dansa o rotllana. Sempre s'ha de fer pel costat esquerre de les parelles ja formades.

Escola de cobla
Formació o Centre educatiu que imparteix i transmet els estudis dels instruments que conformen la cobla actual.

Espardenya
Calçat de sola de cànem trenat i empenya feta amb vetes o roba gruixuda generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell. Sovint és emprat per a ballar sardanes i forma part del vestuari de totes les colles sardanistes de competició, si bé amb característiques diferents segons la colla.

Estil
1. En música, característiques pròpies que cada compositor fa servir en el seu llenguatge musical i que sovint permeten identificar les seves obres.
2. Al ball, tipus de repartiment que determina com iniciar o acabar cada tirada. Cada estil de repartiment (empordanès, selvatà i garrotxí) té més o menys arrelament en funció del territori on es balli.

Estil empordanès
Estil de repartir la sardana consistent en acabar a l'esquerra, tant la tirada de llargs final com totes les prèvies als contrapunts. És l'estil més estès geogràficament.

Estil garrotxí
Estil de repartir la sardana consistent en començar totes les tirades a l'esquerra i acabar totes les de llargs a l'esquerra. Propi de la Garrotxa i dels voltants de Ceret. També es coneix amb el nom històric de "Garrotxà".

Estil selvatà
Estil de repartir la sardana consistent en acabar totes les tirades de curts i llargs a la dreta. Propi de la comarca de la Selva i voltants.

Estructura de la sardana
Constituïda per dues parts o tirades: curts i llargs. Als concerts és costum interpretar sardanes de 2 tirades de curts i 2 de llargs. A les ballades i aplecs solen interpretar-se 3 tirades de curts i 4 de llargs (7 tirades) o 4 de curts i 6 de llargs (10 tirades).

Faixa
Peça de roba molt més llarga que ampla que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-li diferents volts. És emprada sovint com a complement del vestuari masculí de moltes colles de competició, si bé amb colors diferents que faciliten diferenciar les colles.

Federació Sardanista de Catalunya
Associació de segon nivell constituïda al maig de 1990 a Barcelona, amb la vocació de reunir totes les entitats i treballar per la normalització del fet sardanista. Va estar en funcionament fins l'any 2014, quan va reconvertir-se donant lloc a l'actual Confederació Sardanista de Catalunya.

Federació Sardanista de les Comarques de Lleida
Entitat federativa que aglutina les entitats sardanistes de les comarques lleidatanes que s'hi vulguin adherir i integrada dins la Confederació Sardanista de Catalunya.

Federació Sardanista del Rosselló
Entitat federativa que aglutina els foments de la sardana del Nord de Catalunya que s'hi vulguin adherir.

Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya
Veure "Unió de Colles Sardanistes".

Fiscorn
Instrument de vent i metall de la cobla, proveït de pistons i cilindres, i que es caracteritza pel seu so greu. Acostuma a encarregar-se dels baixos i del ritme de la sardana. El fiscorn primer, també s’encarrega de fer melodies i habitualment contracants al tutti. La cobla és de les poques formacions que han conservat aquest instrument d'origen centreeuropeu, gairebé extingit fora de les nostres contrades. Hi ha dos fiscorns a cada cobla.

Flabiol
Instrument de vent i fusta de la cobla. Es manipula amb la mà esquerra i, en la sardana, és l'encarregat de fer l'introit i el contrapunt. Hi ha un únic flabiol a cada cobla.

Flama de la sardana
Foc que simbolitzava l'esperit de la sardana i que es traslladava de la Ciutat Pubilla anterior a la nova, per a cremar davant el Monument a la Sardana el dia de la proclamació.

Foment sardanista
Sinònim d' "Agrupació sardanista".

Fora!
Exclamació que fa la persona que porta la rotllana per a indicar als dansaires l'acabament de la darrera tirada de la sardana. Sovint, aquest avís també el fa algun músic de la cobla per a indicar a la resta d'intèrprets que és la darrera tirada de la sardana i hauran de fer el cop final.

FSC
Sigles de "Federació Sardanista de Catalunya".

Fundació Universal de la Sardana
Persona jurídica creada amb l'objectiu de Promoure el coneixement i la pràctica de la sardana arreu del món i proposar-la com a dansa per a tots els pobles per les seves característiques d'obertura i d'antiracisme. Fou l'encarregada de fer present la sardana en diferents jocs olímpics com Atlanta 1996, Sidney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012. Disposa d'un fons important d'obres artístiques relacionades amb la sardana però actualment no està activa.

Galop
Música i desfilada per a la presentació de les colles participants en un concurs.

Glossa
Obra per a cobla basada en una cançó o tema popular i de lliure tractament per part de l'autor.

Grup sardanista
Entitat que té colles de competició en diferents categories, construint un projecte comú per a totes elles i abastant diferents franges d'edat.