Vocabulari sardanista

214 Resultats.

Barítona
Instrument de la família de les xeremies, de doble canya, i que sona una quarta més greu que la tenora, cobrint el registre de la veu de tenor. Aquest instrument, nascut l'any 2013, va ser possible gràcies a un projecte de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans.

Bolo
1. Músic que actua en una cobla que no és la seva habitual.
2. Anar a tocar a la pròpia cobla.
3. Lloguer o actuació d'una cobla.

Broqueta
Vara prima de fusta que serveix per fer sonar el tamborí.

Campionat
Conjunt de concursos organitzats segons la reglamentació de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya amb l’objectiu de confrontar les diferents colles per determinar-ne les guanyadores segons els diferents àmbits, modalitats i categories.

Campionat de Catalunya
Tipologia de campionat on poden participar totes les colles sardanistes afiliades a la Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya (UCS) sense distinció del lloc d’origen d’aquestes. La seva resolució donarà com a resultat les colles campiones de cada modalitat i per cada categoria a nivell de tot Catalunya.

Campionat territorial
Tipologia de campionat on poden participar les colles sardanistes afiliades a la UCS, sempre i quan ho facin en la territorial corresponent a l’àmbit més pròxim d’origen de cada colla.

Canya
Llengüeta d'origen vegetal de certs instruments musicals aeròfons com el tible o la tenora, en el cas de la cobla.

Canya doble
Sinònim de "Doble canya".

Cap de colla
Persona que dirigeix i representa una colla davant l'organització i el jurat d'un concurs de sardanes.

Capdanser
Designa la persona que dirigia la dansa del contrapàs, càrrec distingit i honorífic. Avui s'assimila al cap de colla.

Capital de la Sardana
Població que, durant el període d'un any, esdevé el puntal de la promoció sardanista i organitza activitats lúdiques i divulgatives d'especial rellevància. Capital de la Sardana reinventa l'antic concepte de Ciutat Pubilla.

Caravana de la sardana
Comitiva de persones i vehicles que acompanyaven la Flama de la Sardana des de la Ciutat Pubilla sortint fins a la Ciutat Pubilla entrant el dia de la seva proclamació.

Categoria
Classificació de les colles sardanistes de competició en funció de l’edat dels seus integrants. Actualment, la UCS (que n'és l'organitzadora) estableix les següents categories: Alevins (fins als 10 anys), Infantils (fins als 14), Juvenils (fins als 18), Veterans (a partir dels 40), Grans (sense edat mínima ni màxima establerta). Els concursos es classifiquen en funció de tres paràmetres: àmbit, modalitat i categoria.

Ciutat pubilla
Localitat designada anualment per l'Obra del Ballet Popular a la qual se li reconeixien mèrits en el foment i difusió de la sardana. Durant aquell any, la ciutat organitzava i acollia multitud d'actes sardanistes. Aquest esdeveniment existí entre els anys 1960 i 2012.

Clau votiu
Element metàl·lic amb una frase o logotip que les entitats sardanistes que ho desitgen insereixen al Mur de Pep Ventura un cop l'any per a deixar constància d'un aniversari, celebració o commemoració relacionada amb l'entitat. Aquest mur està situat al camí dels Degotalls, vora el santuari de Montserrat.

Cobla
Conjunt instrumental català format per onze o dotze músics que interpreten la sardana o la música composta o arranjada especialment per a aquesta formació. La presència del dotzè músic es produeix en aquelles cobles que toquen amb tres trompetes, en lloc de les dues que acostumen a ser habituals.

Cobla de tres quartans
Formació reduïda de tres músics que antigament tocaven quatre instruments (flabiol i tamborí, sac de gemecs i tarota) documentada ja al segle XIV.

CoCo
Acrònim de "Competència de Cobles".

Colla activa
Colla sardanista de competició que participa activament en una o més categories de concursos de la Unió de Colles Sardanistes.

Colla alevina
Colla de competició formada per dansaires de fins a 10 anys d'edat.

Colla completa
Campionat que té en compte el còmput general de les puntuacions obtingudes en les modalitats de lluïment, punts lliures i revesses per a colla.

Colla de competició
Conjunt de balladors que concursen i assagen de forma regular sota un mateix nom i amb un mateix uniforme en els Campionats organitzats per la Unió de Colles Sardanistes.

Colla gran
Colla de competició formada per dansaires habitualment adults. Tot i que és una categoria sense una regulació formal d'edat establerta, acostuma a estar formada per persones majors de 18 anys.

Colla improvisada
Conjunt de sardanistes que s'agrupen en una anella per participar en un concurs de colles improvisades sense uniformar, habitualment durant el transcurs d'una ballada o aplec.

Colla infantil
Colla de competició formada per dansaires d'entre 11 i 14 anys d'edat.

Colla juvenil
Colla de competició formada per dansaires d'entre 15 i 18 anys d'edat.

Colla lliure
Colla que balla en un concurs de la Unió de Colles Sardanistes sense participar, al mateix temps, a cap dels campionats ni d’àmbit nacional ni territorial. La seva participació quedarà únicament circumscrita al propi concurs i mai afectarà cap dels campionats.

Colla passiva
Colla sardanista de competició que malgrat no estar desfeta, no participa activament a cap concurs ni campionat.

Colla sardanista
Conjunt de persones que dansen la sardana sigui en concursos, aplecs o exhibicions, amb voluntat de lluir la seva perícia en el ball.

Colla veterana
Colla de competició formada per dansaires amb edats a partir de 40 anys.

Comissió d'Aplecs Sardanistes de les Comarques Barcelonines
Entitat coordinadora dels aplecs de la sardana de les comarques barcelonines.

Compàs
Signe que expressa la mesura musical dels sons musicals. En la sardana s'utilitzen habitualment el 2/4 i el 6/8.

Compàs 2/4
Compàs de dos temps i on a cada temps hi entra una nota negra. És equivalent a dir que a tot el compàs hi entra una nota blanca i totes les combinacions possibles de valors, inclosos els silencis. Les sardanes s'escriuen en dos tipus de compàs, 2/4 o bé 6/8.

Compàs 6/8
En aquest compàs, hi entren 6 corxeres, tres a cada temps. Les sardanes s'escriuen en dos tipus de compàs, 2/4 o bé 6/8.

Competència de cobles
També coneguda com a CoCo, és una activitat que se celebra a la ciutat de Banyoles per les festes de Sant Martirià, on es troben quatre cobles a la vegada per a interpretar sardanes en tandes específiques. Tenen lloc dues sessions: el CoCo jove, el dissabte, amb cobles relativament joves; i el CoCo gran, el diumenge, amb cobles consolidades de prestigi.

Compositor
Persona que compon i crea obres musicals. En l'àmbit sardanista, doncs, seria la persona que compon sardanes o música per a cobla. Dins l'àmbit sardanista, també sol anomenar-se'l "Mestre".

Comptar
Determinar el nombre de compassos de cada una de les tirades de curts i llargs d'una sardana.

Concert de cobla
Acte musical en sala de concert, auditori, teatre, envelat o recinte obert, per a l'audició sense ballar-les de sardanes o altres obres escrites o arranjades per a cobla.

Concurs de colles
Acte sardanista on colles, formades habitualment per 6 parelles, competeixen segons la reglamentació de la Unió de Colles Sardanistes.

Concurs de colles improvisades
Acte sardanista, habitualment en el marc d'un aplec, on competeixen colles no uniformades i constituïdes per a l'ocasió, sense la reglamentació de la Unió de Colles.

Concurs de composició
Certamen convocat per a premiar la qualitat i la tècnica compositiva per a cobla. Pot ser de sardanes o d'obres lliures escrites per a cobla.

Concurs de punts lliures
Competició entre colles sardanistes on es premia la millor coreografia dansada per cada una d'elles, lluny del punteig habitual dels curts i els llargs.

Concurs de revesses
Competició on, en colla o individualment, es premia al grup o persona que més tiratges de sardanes revesses endevina.

Concurs lliure
Esdeveniment competitiu que no pertany a cap dels campionats ni d’àmbit nacional ni territorial. La participació i resultat de les colles queda únicament circumscrita al propi concurs.

Confederació Sardanista de Catalunya
Entitat que aglutina la majoria d'entitats sardanistes del Principat de Catalunya, creada el 2014 fruit de la transformació de la Federació Sardanista de Catalunya, amb la voluntat d'aglutinar, coordinar i enfortir totes les vessants modals i territorials.

Congrés del sardanisme
Assemblea o simposi que tingué lloc a Calella l'any 1993 per debatre sobre la situació del sardanisme i les seves perspectives de futur i que comptà amb la participació de les principals entitats i actors del món de la sardana.

Constructor
Sinònim de "Luthier".

Contrabaix
Únic instrument de corda de la cobla. Prové de la família de la viola de gamba. Pot tenir 3, 4 o 5 cordes. Popularment, també se l'anomena "Verra". Hi ha un únic contrabaix a cada cobla.

Contracant
Melodia secundària que acompanya a una de principal simultàniament tot seguint, generalment, les regles de l'harmonia.

Contraparella
A la rotllana, dansaire situat a l'esquerra de l'home o a la dreta de la dona.