Vocabulari sardanista

214 Resultats.

Repartiment
Acció que realitza el dansaire que porta una rotllana per aconseguir que el ball de cada tirada quadri amb l'acabament de la música i la direcció cap on hagi d'acabar aquella tirada. Per aconseguir-ho, donarà instruccions verbals a la resta de balladors com: "dosos", "tresos", "un quatre", i avisos com "i fora", "i contrapunt" o "i curts". El tipus, nombre, i combinació de passos de tancament necessaris dependrà del tiratge de curts i llargs de cada sardana, i de si el repartiment es fa amb estil empordanès, selvatà o garrotxí. Per donar aquestes instruccions, la persona que porta la rotllana, compta el nombre total de compassos de curts i llargs de la sardana i sap quin compàs i tirada s'està ballant en tot moment, o almenys des de que comença el salt fort.

Repartir
Encarregar-se del repartiment de la sardana, comptant-ne els compassos, i advertint els altres dansaires dels passos o punts que han de fer per sincronitzar el seu l'acabament.

Repesca
1. A les competicions de colles, segona oportunitat d'ascens de categoria.
2. Al concurs La Sardana de l'Any, segona oportunitat que es dóna a les sardanes que, no havent guanyat una eliminatòria, han obtingut una votació més elevada.

Repetició
Execució suplementària d'una tirada de curts i una de llargs de la darrera sardana d'una ballada o d'alguna que ha estat fortament aplaudida pel públic. A les ballades de les comarques barcelonines, també sol repetir-se la darrera sardana abans de la mitja part. Sinònim de "Repicó".

Repicó
Sinònim de "Repetició".

Revessaire
Persona especialment preparada o interessada en el càlcul del tiratge de sardanes revesses. Concursant en una competició de sardanes revesses.

Ritme
Moviment vertical que fa que el dansaire tiri el cos amunt i avall mentre balla. Es fa sempre amb el peu o la cama que queda aguantant el cos mentre l'altre peu punteja.

Rosa La Sardana
Varietat de rosa creada per Matilde Ferrer presentada dins el Concurs Internacional de Roses noves de l'any 2014, amb motiu de la Capitalitat de la Sardana de Barcelona.

Rotllana
Cèrcol o rodona que formen els dansaires, aparellats o no, quan ballen una sardana. Sinònim d' "Anella".

Salt
És un tipus de ritme principal. La música del salt és picada i reforçada habitualment pel so del contrabaix, i es balla fent tres saltets amb el peu del darrere mentre l'altre fa el punteig. Hi ha dos tipus de salt: salt fort i salt petit.

Salt fort
Salt d'alta intensitat que acompanya els compassos de la sardana en els quals la música inicia un tutti.

Salt petit
Salt de baixa intensitat que acompanya els compassos de la sardana en els quals la música inicia un picat o un crescendo.

Sarau Artesenc
Celebració d'un dia sencer de durada al voltant de la sardana que se celebra a inicis de desembre al municipi d'Artés (Bages) i que compta amb concurs de colles, ballada, concerts i ball a càrrec de cobles d'anomenada.

Sardana
1. Dansa tradicional catalana ballada per un nombre indeterminat de balladors agafats per les mans, formant rotllanes.
2. Música d'aquesta dansa.

Sardana boja
Interpretació d'una sardana on la cobla prescindeix expressament de seguir l'estructura estipulada de curts i llargs, amb la voluntat de divertir i forçar a la improvisació i el desordre dels balladors per fer-la diferent i divertida.

Sardana coral
Sardana creada específicament o bé harmonitzada per a ser cantada per un cor de veus. Pot cantar-se també amb acompanyament de cobla.

Sardana curta
Sardana que es tocava i ballava abans de la reforma introduïda per Pep Ventura. Sempre tenia 24 compassos, 8 de curts i 16 de llargs.

Sardana de concert
Sardana que, en un anhel d'exigència musical, ha estat concebuda per a ésser interpretada en sales de concert i no per a ésser ballada.

Sardana de conjunt
En el transcurs d'un aplec, sardana interpretada a la vegada per totes les cobles participants.

Sardana de germanor
Sardana en que balla tothom en una sola rotllana, habitual als concursos de colles i més esporàdica a alguns aplecs.

Sardana de l'alcalde
Sardana típica de la població d'Amer. Es balla cada any per la festa major, del 15 al 17 d'agost. Resta oberta, amb l'alcalde al capdavant.

Sardana de la majordoma
Sardana típica de Sant Martí del Clot de Bianya. És la primera sardana que es balla en aquesta població el dia del Roser.

Sardana de lluïment
1. En els concursos: sardana que les colles ballen per a competir entre elles, seguint el punteig convencional de curts i llargs, sense que estiguin permesos els punts lliures.
2. En l'àmbit musical: sinònim de "Sardana obligada".

Sardana de tiratge lliure
Sardana de tiratge relativament curt, amb una secció de 32 compassos en els llargs de la setena tirada destinada a la improvisació instrumental. Aquesta secció afegida es repeteix tantes vegades com solistes vulguin improvisar (un, dos o tres, en principi). Com que aquesta setena tirada s'allarga en blocs de 32 compassos, el repartiment final del ball queda inalterat. El ballador identifica el final de la secció d'improvisació perquè apareix la preparació del salt fort. Aquest modalitat de sardana és una creació del contrabaixista i compositor Marcel Casellas.

Sardana esportiva
Expressió de creació relativament recent utilitzada cada cop amb més força com a sinònim de "Sardanisme de competició". Definir-lo com a esport, permet destacar-ne molt gràficament alguns dels seus valors principals: la competició, la millora de l'estat de forma, la necessitat d'entrenament físic, el treball en equip, etc.

Sardana incògnita
Sardana programada en el marc d'un aplec o ballada de sardanes de la qual no se n'esmenta el títol ni l'autor amb la intenció que sigui el públic, mitjançant un concurs, qui els endevini.

Sardana llarga
És la que es coneix pròpiament com a sardana, en contraposició a la seva antecessora, la sardana curta.

Sardana lligada
Sardana de la qual costa distingir l'acabament de la tirada de curts o de llargs, atès que la melodia no s'atura, donant la sensació que curts i llargs esdevenen una sola tirada.

Sardana obligada (d'un o més instruments, o de cobla)
Sardana composta expressament per al lluïment d'un instrument solista on l'execució de les seves notes té un paper predominant i sovint de difícil execució. També pot dir-se de lluïment de cobla, quan són tots els instruments que tenen un paper solista. Sinònim de "Sardana de lluïment" en una de les seves dues accepcions.

Sardana obligada de veu
Sardana de difícil execució vocal, composta expressament per al lluïment d'un cantaire solista.

Sardana per a més d'una cobla
Sardana escrita per a ser interpretada per dues o més cobles. De vegades s'hi afegeixen timbales per a reforçar alguns efectes.

Sardana revessa
Sardana composta amb la intenció de fer difícil el recompte del nombre de compassos curts i llargs. Juga amb la repetició freqüent de fragments musicals i la separació pràcticament imperceptible de les tirades. Significa un repte musical i matemàtic per als balladors que han de desxifrar el tiratge per acabar de ballar-la en el compàs exacte en que acaba la música.

Sardana simfònica
Sardana creada específicament o bé harmonitzada per a ser interpretada per a una o més cobles en un concert.

Sardanejar
Acció de ballar sardanes.

Sardanisme
Afecció, moviment o sentiment per la sardana i la seva difusió.

Sardanisme de competició
Modalitat sardanista on colles uniformades s'enfronten en els diferents concursos que organitza la Unió de Colles Sardanistes, segons unes bases, àmbits territorials, modalitats i categories formalment establerts per aquesta Federació d'Entitats. Recentment, també se l'anomena "Sardana esportiva".

Sardanista
Afeccionat a la sardana, en balli o no.

Sardanova
Estil musical sorgit de la fusió de la cobla amb un grup de rock-jazz i de les inquietuds musicals del compositor Santi Arisa. L'estructura de la sardanova és la mateixa que la de la sardana, fet que permet que es pugui ballar igual, tot i que la força de les composicions ha fet que sovint es balli amb punts lliures. La sardanova va ser presentada l'any 1993 dins el Congrés Sardanista celebrat a Calella i pot escoltar-se en quatre discs gravats per Santi Arisa, Lakatans i la Cobla Montgrins.

Sardaxou
Activitat de la cobla Contemporània que consisteix en la interpretació de sardanes inspirades en melodies populars i conegudes d'altres àmbits i països amb la participació de nous efectes tècnics i visuals complementaris com vestuari, confeti, globus, fum i llums a cada sardana.

Score
Sinònim de "Partitura".

Seguit
Exclamació que fa la persona que porta la rotllana per a indicar als dansaires que la següent tirada és del mateix tipus que l'anterior (curts o llargs).

Solista
Instrumentista de la cobla que executa un solo o que té un paper o execució preponderant dins una peça musical, sovint en una sardana obligada. També s'atribueix aquest títol al cantant que té un paper destacat dins una coral.

Suite per a cobla
Forma musical en diferents moviments que poden seguir o no un tema determinat. Antigament era un recull de danses de diferent caràcter i idèntica tonalitat.

Tamborí
Únic instrument de percussió de la cobla. El toca el flabiolaire. Semblant a un petit timbal, es penja del braç esquerre i es toca amb la mà dreta amb una broqueta. Hi ha un únic tamborí a cada cobla.

Tenora
Instrument de vent i de fusta de la cobla. Construïda amb fusta de ginjoler, consta de canya, tudell, cos superior, cos inferior i campana. És l'instrument més singular i característic de la cobla. Hi ha dues tenores a cada cobla.

Tible
Instrument de vent i fusta de la cobla. És del mateix tipus que la tenora, però de dimensions més reduïdes i amb una sonoritat més aguda. Hi ha dos tibles a cada cobla.

Tirada
Cadascuna de les parts de curts o llargs d'una sardana. En concerts, les sardanes s'acostumen a interpretar amb 4 tirades (2 curts + 2 llargs). En aplecs, ballades i concursos, amb 7 tirades (=2c + 2ll + 1c + 2ll) o amb 10 (2c + 2ll + 2c + 4ll).

Tiratge
Nombre de compassos que té cada tirada de curts i de llargs d'una determinada sardana. Exemple: "Aquesta sardana té un tiratge de 25 compassos de curts per 75 de llargs". També es pot dir "Aquesta sardana tira 25 per 75".

Transardana
Combinació de diferents ritmes per a la composició i interpretació de les sardanes, amb la suma d'instruments no habituals en una cobla com la guitarra, bateria o xeremies. L'iniciador en va ser Marcel Casellas.

Trencar parella
Entrar incorrectament a ballar una sardana per la dreta de l'home o l'esquerra de la dona.