Vocabulari sardanista

214 Resultats.

Fiscorn
Instrument de vent i metall de la cobla, proveït de pistons i cilindres, i que es caracteritza pel seu so greu. Acostuma a encarregar-se dels baixos i del ritme de la sardana. El fiscorn primer, també s’encarrega de fer melodies i habitualment contracants al tutti. La cobla és de les poques formacions que han conservat aquest instrument d'origen centreeuropeu, gairebé extingit fora de les nostres contrades. Hi ha dos fiscorns a cada cobla.

Flabiol
Instrument de vent i fusta de la cobla. Es manipula amb la mà esquerra i, en la sardana, és l'encarregat de fer l'introit i el contrapunt. Hi ha un únic flabiol a cada cobla.

Flama de la sardana
Foc que simbolitzava l'esperit de la sardana i que es traslladava de la Ciutat Pubilla anterior a la nova, per a cremar davant el Monument a la Sardana el dia de la proclamació.

Foment sardanista
Sinònim d' "Agrupació sardanista".

Fora!
Exclamació que fa la persona que porta la rotllana per a indicar als dansaires l'acabament de la darrera tirada de la sardana. Sovint, aquest avís també el fa algun músic de la cobla per a indicar a la resta d'intèrprets que és la darrera tirada de la sardana i hauran de fer el cop final.

FSC
Sigles de "Federació Sardanista de Catalunya".

Fundació Universal de la Sardana
Persona jurídica creada amb l'objectiu de Promoure el coneixement i la pràctica de la sardana arreu del món i proposar-la com a dansa per a tots els pobles per les seves característiques d'obertura i d'antiracisme. Fou l'encarregada de fer present la sardana en diferents jocs olímpics com Atlanta 1996, Sidney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012. Disposa d'un fons important d'obres artístiques relacionades amb la sardana però actualment no està activa.

Galop
Música i desfilada per a la presentació de les colles participants en un concurs.

Glossa
Obra per a cobla basada en una cançó o tema popular i de lliure tractament per part de l'autor.

Grup sardanista
Entitat que té colles de competició en diferents categories, construint un projecte comú per a totes elles i abastant diferents franges d'edat.

Guia Sardanista
Publicació editada anualment per la Confederació Sardanista de Catalunya que recull els principals actes sardanistes com aplecs, concursos i concerts de música de cobla que se celebren arreu de Catalunya, Andorra i Nord de Catalunya. Anteriorment rebia el nom de Guia d’Aplecs, ja que no incorporava informació de concursos i era força més restrictiva pel que fa a la tipologia d'activitats publicades.

Instrumentar
Escriure les parts d’una peça de música que han de tocar cadascun dels instruments de la cobla.

Interpretar
1. En el ball, copsar les oscil·lacions musicals de la sardana per indicar als balladors quins aires han de fer en cada moment, per adaptar el ball a la música.
2. Musicalment, tocar la sardana amb els instruments.

Introit
Compassos executats pel flabiol per a advertir del començament de la sardana. També s'anomena "Preludi".

Jurat
Comissió encarregada d’examinar el mèrit relatiu i adjudicar els premis en un concurs d'àmbit sardanista, com pot ser un concurs de colles de sardana esportiva o de composició, per exemple.

La Sardana de l'Any
Concurs organitzat anualment per la Confederació Sardanista de Catalunya per a difondre les sardanes estrenades durant l'any. S'hi atorguen tres categories de premis: Popular, de la Crítica i Joventut. El Premi Popular l'atorguen els seguidors del concurs, votant en eliminatòries setmanals emeses per ràdio i Internet. Les deu finalistes competeixen en un Concert Final on també és el públic qui decideix la sardana guanyadora. Els premis de la Crítica i Joventut són escollits per músics professionals. En el cas del Premi Joventut, la participació es restringeix als autors menors de 30 anys.

Llargs
Una de les dues parts que formen la sardana. En concerts solen interpretar-se dues tirades de llargs. En aplecs, ballades i concursos, quatre o sis, depenent de si la sardana s'interpreta, respectivament, amb set o deu tirades. Els llargs es ballen amb els braços alçats i consten de tres punteigs seguits d'un creuament dels peus, passos que es repeteixen alternativament amb un i altre peu fins als passos de tancament de la tirada. L'altra part de la sardana s'anomena '"Curts".

LSDA
Sigles de "La Sardana de l'Any".

Luthier
Persona que construeix i fabrica instruments musicals, sovint de manera artesana. Hom l'anomena també "Constructor".

Melodia
Successió d'intervals que l'orella percep i que formen part d'una frase musical.

Memorial
Activitat sardanista consistent en recordar i homenatjar una persona traspassada que ha destacat dins l'àmbit de la sardana, com un compositor o organitzador.

Mestre
Compositor de sardanes i música de cobla al qual se li atribueixen mèrits i qualitats de mestratge i erudició musical. Sovint és emprat com a sinònim de "Compositor" dins l'àmbit i argot sardanista.

Mestre de monitors
Sardanista al qual se li reconeixen mèrits i coneixements especials per a formar nous sardanistes en un Curs de Formació de Monitors Sardanistes.

Mètode
Estudi per a facilitar l'aprenentatge dels diferents instruments de la cobla. També hi ha mètodes per aprendre a ballar i repartir sardanes.

Missatge al món sardanista
Missatge elaborat per una personalitat rellevant del món polític, cultural o social i que es feia públic el dia de la proclamació de la Ciutat Pubilla.

Modalitat
Diferents expressions de competició sardanista dins les quals les colles poden competir i que es divideixen així: Lluïment, Revesses per a colla, Punts lliures i Individual de revesses. El Campionat que té en compte el còmput general en les modalitats de lluïment, punts lliures i revesses per a colla s'anomena Colla completa. Els concursos es classifiquen en funció de tres paràmetres: àmbit, modalitat i categoria.

Monitor sardanista
Persona que ha aprovat amb èxit un curs de Formació de Monitors Sardanistes i conseqüentment posseeix el títol i els coneixements necessaris per a impartir cursets.

Mur de Pep Ventura
Conjunt museístic en honor a Pep Ventura, situat al camí dels Degotalls de Montserrat. En ell, les entitats sardanistes insereixen els anomenats "Claus votius" amb els seus escuts commemorant efemèrides i aniversaris, en una celebració anual instituïda per l'Obra del Ballet Popular.

Nit dels músics
Celebració anual que té lloc en municipis com Cassà de la Selva o L'Escala on es realitza una ballada de sardanes on toquen alhora tots els músics relacionats amb la localitat que en són fills o que toquen o han tocat en formacions relacionades, tot formant una cobla monumental.

OBP
Sigles d' "Obra del Ballet Popular".

Obra del Ballet Popular
Entitat històrica que aglutina entitats i grups dels àmbits sardanistes i de la dansa tradicional.

Oscil·lació
Són els moviments horitzontals a dreta i esquerra que va fent el ballador en seguir els passos.

Paracoblisme
Pràctica de fusió musical de la cobla o els seus instruments genuïns amb altres formacions i/o gèneres.

Parella
Dues persones que desitgen ballar juntes una sardana. Els dansaires que entrin més tard a la rotllana no poden fer-ho entre mig. En les parelles home-dona, l'home balla a l'esquerra de la dona. Per tant, les persones que s'incorporin posteriorment a la rotllana, no poden fer-ho per la dreta de l'home ni per l'esquerra de la dona de la parella.

Particel·la
Part de la partitura d'una sardana o obra lliure corresponent a un determinat instrument.

Partitura
Paper pautat on hi consten totes les notes musicals de cada un dels instruments de la cobla, unes sota les altres, coincidint els compassos. Habitualment també s’anomena score o partitura de direcció.

Passos de tancament
Són els punts que cal fer al final d'una tirada de curts o llargs per acabar de ballar-la correctament, quadrant-la amb la música i amb la direcció en que hagi d'acabar de ballar-se aquella tirada. Aquests passos són el "dos", el "tres", el "quatre", el "dos tres", els "dosos" i els "tresos".

Poema simfònic
Peça orquestral per a cobla sobre una base narrativa o descriptiva.

Portar
Sinònim de "Repartir".

Pregó de la capitalitat
Text que una personalitat de relleu adreça als assistents a l'acte de Proclamació d'una ciutat com a Capital de la Sardana. En aquest text, l'autor manifesta i ressalta la seva relació amb la sardana i les virtuts d'aquesta manifestació cultural.

Preludi
Sinònim d' "Introit".

Premis Capital de la Sardana
Els Premis Capital de la Sardana són un reconeixement a persones i entitats que han desenvolupat una tasca de conreu, difusió i enaltiment de la sardana i la dansa tradicional atorgats per la Confederació Sardanista de Catalunya. Hi ha dues modalitats de guardons, les Medalles al Mèrit Sardanista, Musical i de la Dansa i els Premis Capital de la Sardana a la Dedicació, a la Continuïtat, als Mitjans Audiovisuals, a Iniciatives Renovadores i a Estudis Sardanistes.

Principi Acèfal
Inici de la sardana quan el primer temps del compàs (temps fort) és un silenci.

Principi Anacrúsic
És l'inici d'una sardana quan la música comença a sonar exactament al segon temps del primer compàs imaginari.

Principi Tètic
Quan l'inici d'una sardana comença en temps fort, és a dir si la primera nota, coincideix amb el primer accent del compàs.

Punt
És la forma en què el ballador marca el pas de la sardana, seguint el compàs de la música. Els curts en tenen dos i els llargs quatre.

Puntejar
Acció consistent en fer que el peu del davant apunti o toqui el terra quan es balla.

Punts de tancament
Sinònim de "Passos de tancament".

Punts lliures
Seguit de passos diferents del punt tradicional creats o adaptats per cada colla per dotar a cada sardana d'una coreografia més variada i on els balladors puguin expressar millor què els transmet la música de cada sardana. Les sardanes de punts lliures aporten més espectacularitat al públic i un repte més gran als dansaires.

Quatre
Un dels passos de tancament de la sardana ballada. En estil empordanès, s'utilitza per acabar els llargs d'una sardana amb tiratge parell.