Vocabulari sardanista

214 Resultats.

Acompanyament
Conjunt d'acords o notes que donen suport a una melodia.

Acord
Emissió simultània de tres o més sons que es regeixen per les regles de l'harmonia.

Aeròfon
Nom amb el que es designen els instruments musicals de vent segons la classificació de Hornbostel-Sachs, la més emprada per categoritzar els instruments de totes les cultures. La cobla disposa d'instruments aeròfons de fusta (un flabiol, dos tibles i dues tenores) situats a la filera davantera, i instruments aeròfons de metall (dues o tres trompetes, un trombó i dos fiscorns), situats a la filera del darrere.

Agrupació d'Aplecs sardanistes de les Comarques Gironines
Entitat coordinadora dels aplecs de les comarques gironines.

Agrupació sardanista
Associació o entitat que fomenta la sardana i la música de cobla en una localitat, municipi o territori.

Aire
Moviment vertical del cos propulsat per turmells i/o genolls tot adaptant-lo a la intensitat de la música.

Àmbit
En el sardanisme de competició, és la tipologia de campionat establerta segons la seva àrea d’aplicació geogràfica. Pot ser de dos tipus: àmbit nacional o territorial. Aquests dos àmbits es refereixen, respectivament, al Campionat de Catalunya i als Campionats Territorials. Els concursos es classifiquen en funció de tres paràmetres: àmbit, modalitat i categoria.

Àmbit nacional
Qualificatiu que s'aplica als concursos o campionats on poden participar totes les colles sardanistes afiliades a la UCS, sense distinció del seu lloc d'origen. Les activitats d'àmbit nacional són les que conformen el Campionat de Catalunya.

Àmbit territorial
Qualificatiu que s'aplica als concursos o campionats on només poden participar les colles sardanistes afiliades a la UCS, dins la territorial corresponent al lloc d'origen de cada colla. Les activitats d'àmbit territorial són les que conformen els Campionats Territorials.

Anella
Sinònim de "Rotllana".

Aplec
Acte sardanista de caràcter especial, pensat per a congregar sardanistes de diversos indrets i que sol transcendir la pura interpretació de sardanes. Pot complementar-se amb actes com àpats, concursos de colles improvisades, estrenes, sorteigs i altres, adreçats a guarnir i diversificar la festa. Pel seu caire especial, sol haver-hi un únic aplec per població (malgrat que hi ha excepcions) i ser una activitat força llarga. Acostuma a durar entre mitja jornada i un dia sencer, i sol comptar amb la participació de diverses cobles. Algunes poblacions omplen el cap de setmana del seu aplec amb altres activitats sardanistes, com concerts o ballades, com a al·licient per a que els sardanistes hi passin tot el cap de setmana.

Aplec d'ermita
Acte sardanista a l'aire lliure, a redós d'una ermita, per a ballar i/o escoltar sardanes interpretades habitualment per una única cobla.

Aplec internacional
Celebració festiva organitzada per ADIFOLK que aplega diferents grups de cultura popular catalana i que cada estiu se celebra en una ciutat europea diferent, amb la voluntat de difondre-la internacionalment. Si bé actualment és una trobada de vàries mostres de cultura popular, és una evolució de l'Aplec Internacional de la Sardana.

Arquet
Petita vara de fusta, anomenada també arc o vergueta, que manté tibant una metxa de crins de cavall per a fer sonar el contrabaix.

Arranjament
Adaptació d'una composició musical a veus o instruments per als quals no havia estat originalment escrita.

Audició
Sinònim de "Ballada".

Ballada
Acte sardanista per a ballar i/o escoltar sardanes interpretades per una cobla. Sinònim d'"Audició".

Ballada doble
Acte sardanista per a ballar i/o escoltar sardanes interpretades per dues cobles, una darrera l'altra o bé alternativament. Sinònim de "Doble ballada".

Ballador
Sinònim de "Dansaire".

Baqueta
Vara prima de fusta que serveix per fer sonar el timbal.

Barítona
Instrument de la família de les xeremies, de doble canya, i que sona una quarta més greu que la tenora, cobrint el registre de la veu de tenor. Aquest instrument, nascut l'any 2013, va ser possible gràcies a un projecte de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans.

Bolo
1. Músic que actua en una cobla que no és la seva habitual.
2. Anar a tocar a la pròpia cobla.
3. Lloguer o actuació d'una cobla.

Broqueta
Vara prima de fusta que serveix per fer sonar el tamborí.

Campionat
Conjunt de concursos organitzats segons la reglamentació de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya amb l’objectiu de confrontar les diferents colles per determinar-ne les guanyadores segons els diferents àmbits, modalitats i categories.

Campionat de Catalunya
Tipologia de campionat on poden participar totes les colles sardanistes afiliades a la Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya (UCS) sense distinció del lloc d’origen d’aquestes. La seva resolució donarà com a resultat les colles campiones de cada modalitat i per cada categoria a nivell de tot Catalunya.

Campionat territorial
Tipologia de campionat on poden participar les colles sardanistes afiliades a la UCS, sempre i quan ho facin en la territorial corresponent a l’àmbit més pròxim d’origen de cada colla.

Canya
Llengüeta d'origen vegetal de certs instruments musicals aeròfons com el tible o la tenora, en el cas de la cobla.

Canya doble
Sinònim de "Doble canya".

Cap de colla
Persona que dirigeix i representa una colla davant l'organització i el jurat d'un concurs de sardanes.

Capdanser
Designa la persona que dirigia la dansa del contrapàs, càrrec distingit i honorífic. Avui s'assimila al cap de colla.

Capital de la Sardana
Població que, durant el període d'un any, esdevé el puntal de la promoció sardanista i organitza activitats lúdiques i divulgatives d'especial rellevància. Capital de la Sardana reinventa l'antic concepte de Ciutat Pubilla.

Caravana de la sardana
Comitiva de persones i vehicles que acompanyaven la Flama de la Sardana des de la Ciutat Pubilla sortint fins a la Ciutat Pubilla entrant el dia de la seva proclamació.

Categoria
Classificació de les colles sardanistes de competició en funció de l’edat dels seus integrants. Actualment, la UCS (que n'és l'organitzadora) estableix les següents categories: Alevins (fins als 10 anys), Infantils (fins als 14), Juvenils (fins als 18), Veterans (a partir dels 40), Grans (sense edat mínima ni màxima establerta). Els concursos es classifiquen en funció de tres paràmetres: àmbit, modalitat i categoria.

Ciutat pubilla
Localitat designada anualment per l'Obra del Ballet Popular a la qual se li reconeixien mèrits en el foment i difusió de la sardana. Durant aquell any, la ciutat organitzava i acollia multitud d'actes sardanistes. Aquest esdeveniment existí entre els anys 1960 i 2012.

Clau votiu
Element metàl·lic amb una frase o logotip que les entitats sardanistes que ho desitgen insereixen al Mur de Pep Ventura un cop l'any per a deixar constància d'un aniversari, celebració o commemoració relacionada amb l'entitat. Aquest mur està situat al camí dels Degotalls, vora el santuari de Montserrat.

Cobla
Conjunt instrumental català format per onze o dotze músics que interpreten la sardana o la música composta o arranjada especialment per a aquesta formació. La presència del dotzè músic es produeix en aquelles cobles que toquen amb tres trompetes, en lloc de les dues que acostumen a ser habituals.

Cobla de tres quartans
Formació reduïda de tres músics que antigament tocaven quatre instruments (flabiol i tamborí, sac de gemecs i tarota) documentada ja al segle XIV.

CoCo
Acrònim de "Competència de Cobles".

Colla activa
Colla sardanista de competició que participa activament en una o més categories de concursos de la Unió de Colles Sardanistes.

Colla alevina
Colla de competició formada per dansaires de fins a 10 anys d'edat.

Colla completa
Campionat que té en compte el còmput general de les puntuacions obtingudes en les modalitats de lluïment, punts lliures i revesses per a colla.

Colla de competició
Conjunt de balladors que concursen i assagen de forma regular sota un mateix nom i amb un mateix uniforme en els Campionats organitzats per la Unió de Colles Sardanistes.

Colla gran
Colla de competició formada per dansaires habitualment adults. Tot i que és una categoria sense una regulació formal d'edat establerta, acostuma a estar formada per persones majors de 18 anys.

Colla improvisada
Conjunt de sardanistes que s'agrupen en una anella per participar en un concurs de colles improvisades sense uniformar, habitualment durant el transcurs d'una ballada o aplec.

Colla infantil
Colla de competició formada per dansaires d'entre 11 i 14 anys d'edat.

Colla juvenil
Colla de competició formada per dansaires d'entre 15 i 18 anys d'edat.

Colla lliure
Colla que balla en un concurs de la Unió de Colles Sardanistes sense participar, al mateix temps, a cap dels campionats ni d’àmbit nacional ni territorial. La seva participació quedarà únicament circumscrita al propi concurs i mai afectarà cap dels campionats.

Colla passiva
Colla sardanista de competició que malgrat no estar desfeta, no participa activament a cap concurs ni campionat.

Colla sardanista
Conjunt de persones que dansen la sardana sigui en concursos, aplecs o exhibicions, amb voluntat de lluir la seva perícia en el ball.

Colla veterana
Colla de competició formada per dansaires amb edats a partir de 40 anys.