Els passos bàsics i els aires

Per ballar la sardana, cal principalment saber puntejar correctament els dos passos bàsics de la dansa: els curts i els llargs.


Els curts

Es basen en un únic punteig del peu seguidament del canvi cap a l'altre costat, on puntejarem amb l'altre peu i així successivament fins al canvi de tirada, ballant sempre amb els braços avall.


Els llargs

Es basen en un triple punteig seguidament del canvi cap a la banda oposada, per tornar a iniciar el triple punteig i així successivament. En el segon punteig, com veieu al vídeo, el peu creua per davant de l'altre complicant així un xic l'execució del punteig i alhora, augmentant l'elegància de la dansa.


Els passos de tancament

Entre canvi i canvi d'una tirada de curts transcorren dos compassos, i entre canvi i canvi d'una tirada de llargs, quatre. Per ballar els compassos que queden al final d'una tirada des del canvi corresponent fins que s'acaba la música, la persona de la rotllana encarregada de comptar i repartir la sardana, mana a la resta de balladors els passos concrets que cal fer. El tipus i nombre de passos a fer dependrà del nombre de compassos que quedin al final de la tirada i de les normes de repartiment pròpies de cada estil (empordanès, selvatà o garrotxí).

Aquests passos, reben el nom segons el nombre de compassos que duren, però en cap cas representen variacions rítmiques o coreogràfiques de la dansa. Així, doncs, parlaríem del "dos" (2 compassos), del "tres" (3 compassos), del "quatre" (4 compassos), del "dos tres" (5 compassos), i podríem haver de fer múltiples dosos o tresos si el nombre de compassos a completar o l'estil que ballem així ho requereixen.


Els aires

La gràcia de ballar la sardana no és només saber fer els passos, sinó adaptar-los al ritme i als canvis de la música, aconseguint una major identificació de la dansa amb la música que s'interpreta, especialment copsant les oscil·lacions que fa la melodia durant el salt petit i gran. Els aires es duen a terme gràcies al joc de 'molla' del peu que no punteja, acompanyat alhora del l'altre peu que duu a terme el punteig a la part davantera, com podeu copsar al vídeo. Dins una rotllana, un dels dansaires acostuma a comptar i repartir mentre que un altre porta el control del ritme, notificant a la resta de la rotllana els aires. Es pot dir que qui reparteix, diu quins passos cal fer mentre que l’encarregat dels aires diu com s'han de fer a través de la pròpia interpretació.

L'encarregat de dir els aires ha de ser una persona capaç de copsar i interpretar els canvis, tons i timbres de cada sardana per transmetre'ls al moviment físic, identificant en tot moment la suavitat o rigidesa amb que cal ballar a cada compàs. Al vídeo observareu com la colla Mans Amigues punteja curts i llargs i fa els aires tot ballant la sardana '66 aplecs 99' de Carles Santiago.