Amics de la Sardana Terranostra

Benvinguts a l'espai web dels Amics de la Sardana Terranostra de Girona.


L'any 1957, a Girona, es va fundar la "Agrupació Amics de la Sardana" del Círculo Artístico.

El febrer de l'any 1967 es va fundar la colla sardanista Terranostra de Girona.

El setembre de l'any 1969 els membres de la colla Terranostra van fundar l'Obra Sardanista Terranostra.

El setembre de 1988 l'Obra Sardanista Terranostra es va fusionar amb l'altra entitat sardanista de Girona, Amics de la Sardana, i així va nàixer l'actual entitat Amics de la Sardana Terranostra.

Associació sense ànim de lucre dedicada al foment, promoció, difusió i organització d'activitats sardanistes i culturals.



Passatge Balandrau, local 4 - 17006

tornar a la miniweb

Girona, Audició de Sardanes

Ds. 23-Nov-2019

Diumenge 15 de Desembre, a la Rambla, al migdia, la Cobla Selvatana ens interpretarà aquestes 9 sardanes de 7 tirades:

1 - El pati de l'Ós Jordi Feliu
2 - Magdalena Manel Saderra i Puigferrer
3 - L'Antoni i la Montserrat Ricard Viladesau
4 - L'Àngel i la Quimeta Josep Farràs
5 - Carícies Josep Vicens "Xaxu"
6 - Carme riallera Rossend Palmada
7 - Pau en el Món Narcís Paulís
8 - Ullets blaus Josep Cassú
9 - Colla Dansa Eterna Francesc Mas i Ros
Repicó - La Santa Espina Enric Morera


Aquesta audició forma part de les activitats de la Marató de TV3

Sant Cugat del Vallès serà la Capital de la Sardana 2022

Ds. 14-Des-2019

Sant Cugat del Vallès serà la Capital de la Sardana 2022, segons s’ha anunciat al Teatre l’Archipel de Perpinyà, en el marc de la presentació de la Guia Sardanista 2020, el llibre de referència que recull els principals actes sardanistes de l’any de Catalunya, Andorra i el Nord de Catalunya. També s'hi ha lliurat els Premis Capital de la Sardana 2019.

Sant Cugat del Vallès serà la Capital de la Sardana després de les edicions d’Arenys de Munt (2013), Barcelona (2014), Calella (2015), Mollerussa (2016), Figueres (2017), Montblanc (2018), Perpinyà (2019) Sant Feliu de Guíxols (2020) i Balaguer (2021). En aquest sentit, la comissió de Capital de la Sardana de Sant Feliu de Guíxols 2020 ha presentat el projecte en què hi destaca la figura dels compositors Juli Garreta, Lluís Lloansí i Josep Maria Vilà i Gandol; del president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Irla o del mecenes josep Patxot.

L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha destacat que estan treballant per portar la sardana a les escoles i els barris de tota la ciutat per “passar l’examen amb nota”. De la seva banda, l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla, ha remarcat que el projecte l’han encapçalat tres dones i, en aquest sentit, ha demanat més dones toquen a les cobles i més homes ballant sardanes. També ha indicat que ser Capital de la Sardana “és un reconeixement de ciutat compartit per tots” i que “la sardana i la cobla cal que tinguin també el reconeixement que es mereixen”.

A l’esdeveniment hi ha assistit la tinent d’alcalde de Perpinyà, Danièle Pages; l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas; l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla; la Directora de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, Maria Àngels Blasco; el coordinador del projecte Capital de la Sardana, Víctor Sallés i el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado, entre d’altres autoritats municipals i representants del món de la sardana.

A Perpinyà també s’ha lliurat els Premis Capital de la Sardana d’enguany, els guardons més importants del món de la sardana, la cobla i la dansa catalana. L’esdeveniment s’ha celebrat a Perpinyà com a Capital de la Sardana i ha comptat amb una actuació de la cobla Millenària.

Els Premis Capital de la Sardana suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional. La Comissió Capital de la Sardana és l’encarregada d’atorgar-los segons unes categories establertes després de recopilar, proposar i analitzar les diverses propostes presentades.

Els guardonats d’enguany han sigut:

  • Medalles al Mèrit:
    • Medalla al Mèrit Sardanista: Santi Ferrerfàbrega i Estradera per la seva llarga trajectòria sardanista. De jove en el món de les colles com a dansaire i després com a capdanser del Grup Catalunya Dansa, que va fundar. Va ser president de les colles Sardanistes de Barcelona i també de la Unió de CollesSardanistes de Catalunya. Va impartir cursets de sardanes a la Casa Catalana de Saragossa mentre hi residia i actualment és membre de l’Agrupació Sardanista Costa Brava.
    • Medalla al Mèrit Musical: Marc Timón i Barceló, per la seva aportació com a compositor de sardanes, música per a cobla, obres corals i per a orquestra, que l’han portat a compondre i estrenar nombroses obres fora del nostre país. Cal destacar també que ha escrit pràcticament tots els guions i les lletres dels seus musicals i cançons.
    • Medalla al Mèrit de la Dansa: Josep Clos i Blanco per la seva dedicació, durant més de 70 anys a l’ensenyament de les danses tradicionals, recuperant-ne la coreografia i la música i incorporant-les a les festes tradicionals i històriques locals i comarcals, gràcies a la seva direcció de l'Esbart Escalenc de Dansaires, l'Esbart la Farandola i el Grup de Danses La Farandola, del qual n'és fundador.
  • Premis Capital de la Sardana:
    • A la Dedicació:
      • Ramon Julià i Massaguer, pel seu esperit de collaboració amb tothom des de la cobla Costa Daurada, de la qual en va ser un dels fundadors, per la seva participació en el programa Al so de la tenora de Mataró Ràdio, i per posar a disposició de totes les entitatssardanistes i cobles el seu arxiu de més de 17.000 sardanes d’una manera totalment desinteressada.
      • Jaume Pagès i Canaleta, membre de l’Agrupació Sardanista Granollers des del 1955, per la seva tasca ininterrompuda durant 35 anys al front de la revista Anella. Butlletí trimestral del sardanisme vallesà.
      • Rosa Maria Soler i Olivella, per la seva incansable activitat d’ensenyament de la sardana a persones de totes les edats i tots nivells, des d’iniciació, perfeccionament a nombroses poblacions del Tarragonès i a Reus durant 30 anys.
    • A la Continuïtat:
      • A l’Agrupació Sardanista de Juneda pels seus 75 anys.
      • a l’Agrupació d’Aplecs de les Comarques Gironines pels seus 50 anys.
      • a l’Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu pels seus 50 anys.
      • a l’Aplec de Badalona pels seus 75 anys.
      • a l’Aplec de Primavera de Torelló pels seus 50 anys.
      • al concurs de colles de Palamós pels seus 75 anys.
      • al concurs de colles de Vilanova i la Geltrú pels seus 50 anys.
      • al concurs de colles de Lloret de Mar pels seus 50 anys.
    • A Mitjans Audiovisuals:
      • Josep Loredo i Moner, pel seu blog Fotosformacionsmusicalsdecatalunya amb cartells, carnets, programes i fotos, especialment de cobles orquestres amb moltes dades i noms dels seus components de cada temporada.
      • Ventura Pons i Sala, director de la pellícula Miss Dalí, en la qual es pot veure dues vegades una ballada de sardanes i en altres escenes la banda sonora també és de sardanes.
      • al disc Perfum mediterrani de la cobla Millenària, fruit de la tria pedagògica amb què actua habitualment aquesta cobla per tal de no oblidar els grans autors catalans i donar suport a la creació, interpretant noves composicions de qualitat que es projecten cap al futur.
    • A la Promoció i Difusió: Jordi Prat i Coll, per l’adaptació i direcció de Jocs Florals a Canprosa, en què s’inclou la sardana És la Moreneta, cantada i ballada amb una coreografia lliure.
    • A Iniciatives Renovadores: a l’Agrupació Cultural Folklòrica Olesa Sardanista per la renovació, transversalitat i manera de tractar i difondre els nombrosos actes sardanistes que organitza.
    • Al Foment d’Estudis Sardanistes:
      • Ajuntament de Bellpuig per la Beca Josep M. Bernat i Colomina per a joves instrumentistes de cobla que atorga conjuntament amb l’Associació Músics per la Cobla. Aquesta beca es va convocar per primera vegada fa 25 anys per iniciativa de l’Ajuntament i de l’Associació Amics de Josep M. Bernat.
      • Josep Maria Simón i Aubernipel seu estudi La sardana en el currículum escolar, com fer-ho possible? que descriu la possibilitat de dur a terme un treball interdisciplinari i cooperatiu en el cicle superior d’educació primària per mitjà de l’aprenentatge de la sardana.

Es pot obtenir més informació sobre la capitalitat de Perpinyà a la pàgina web www.capitaldelasardana.cat/perpinya2019 o als perfils de les xarxes socials de Facebook (https://www.facebook.com/capitaldelasardana), Twitter (@Capital_Sardana) i Instagram (https://instagram.com/capital_sardana).

Presentació de la Guia Sardanista 2020 a Perpinyà

Ds. 14-Des-2019

Al Teatre l’Archipel de Perpinyà s’ha presentat la Guia Sardanista de l’any vinent. És el llibret on es recullen en ordre cronològic els aplecs i concursos de colles que se celebren al territori, la població on es desenvolupa, l’hora, l’indret i les cobles que hi actuaran. Aquesta n’és la 19a edició, ja que es publica des del 2002.

A la Guia Sardanista d’enguany hi consten fins a 155 aplecs de sardanes, 54 concursos de colles de sardana esportiva i 4 concursos individuals de sardanes revesses, escampats per Catalunya, Andorra i el Nord de Catalunya. La Guia Sardanista també inclou un llistat ordenat per territoris amb d'altres esdeveniments sardanistes d'interès com poden ser ballades, concerts, diades del soci, etc. Malgrat tot, s’hi recull només una petita part dels més de 3.000 esdeveniments sardanistes que se celebren cada any al llarg de tot el territori, i que es poden consultar a l’agenda de www.portalsardanista.cat.

De la Guia Sardanista se n’ha fet una tirada de 15.000 exemplars, com l’any passat. Aquestes guies es podran aconseguir a través de les organitzacions territorials dels Aplecs, al Palau Robert de Barcelona, al Palau de la Virreina de Barcelona, a diverses oficines de turisme d’arreu de Catalunya, a la Casa de la Sardana (seu de la Confederació Sardanista de Catalunya) i a la seu de la Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya (UCS).

Així mateix, la Guia Sardanista 2020 proporciona informacions d’interès com ara el contacte de 46 cobles en actiu i 6 colles sardanistes de competició perquè qui vulgui les pugui contractar per a les seves activitats.

La Confederació Sardanista de Catalunya és l’encarregada de coordinar i editar cada any la Guia, confeccionada per les diverses territorials d’Aplecs, la Federació Sardanista del Rosselló i la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.

Cada any, el disseny de la Guia Sardanista és diferent i sorprenent. En aquest sentit, per 8è any consecutiu s’ha desenvolupat internament des de la Confederació Sardanista de Catalunya.

El document també es pot consultar en format de lectura a www.portalsardanita.cat, la pàgina electrònica que recull bona part dels serveis que ofereix la Confederació Sardanista de Catalunya.

La Federació d'Aplecs Sardanistes de les Comarques Meridionals presenta la seva pàgina electrònica

Dj. 12-Des-2019

La Federació d'Aplecs Sardanistes de les Comarques Meridionals ha presentat la seva pàgina electrònica, amb l'objectiu de divulgar la sardana i les seves activitats i convertir-se en el referent de la seva zona. Per això, els continguts són bàsicament notícies del seu territori.

A més a més, s'hi inclouen enllaços a d'altres pàgines electròniques de temàtica sardanista, informació ampliada dels Aplecs del territori, comunicats de la pròpia Federació de Tarragona i d'altres continguts com curiositats o comentaris. I encara hi ha la possibilitat d'afegir-ne d'altres segons les sol·licituds que rebin dels usuaris d'aquesta nova pàgina.

La voluntat és que sigui una font d'informació dinàmica per "ajudar els usuaris de les nostres comarques", expliquen des de l'entitat. I és que a la passada Assemblea es va demanar que, malgrat ja existeixen les possibilitats de cerca d'activitats per comarques o població a l'agenda del Portalsardanista.cat, volien un lloc on trobar totes les activitats sardanistes tarragonines. Ara el repte serà omplir l'agenda mensual del 2020.

La Comissió de Cultura del Parlament aprova donar suport a la sardana com a Patrimoni de la Humanitat

Dt. 10-Des-2019

La Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat, aquest passat dimecres 4 de desembre, el suport al projecte perquè la sardana s'inclogui a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO.

El procés es va iniciar el divendres 20 de setembre després que la Confederació Sardanista de Catalunya en parlés amb els grups de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, a principis del 2019. En aquest sentit, la presentació de la proposta va anar a càrrec d'ambdós grups, i es va admetre a tràmit el dimarts 1 d'octubre.

Entre els arguments que es van aportar, la proposta indica que "la inscripció de la sardana en la Llista Representativa, significa un reconeixement internacional de la cultura catalana i un reforçament de les garanties per a la seva supervivència. Per altra banda, la sardana, com a símbol compartit i com a dansa nacional de Catalunya, té al darrere un moviment associatiu extraordinàriament potent". El document expositiu també aportava informació històrica recent de la sardana i la seva evolució, així com mencions sobre la Confederació Sardanista de Catalunya i la seva tasca. I hi ha abundants dades que consoliden l'argument, com ara que existeixen més de 30.000 sardanes catalogades, que es coneixen 2.538 compositors de sardanes, que s'ha escrit almenys 438 llibres relacionats amb la sardana; que hi ha 123 cobles en actiu, que cada any s'organitzen més de 3.000 activitats sardanistes o que hi ha més de 300 entitats sardanistes. També es menciona la comunitat sardanista del Rosselló i Andorra.

D'aquesta manera es fa un pas més perquè la sardana formi part d'un important llistat que protegeix i promou diverses manifestacions culturals d'arreu del món. Així, de la nostra banda hi consten la Patum de Berga, els castells, el cant de la Sibil·la, el Misteri d’Elx, la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les Falles de València, les falles del Pirineu i la dieta mediterrània. D'altres manifestacions culturals internacionals inscrites a aquesta llista de la UNESCO hi ha el cafè àrab, símbol de generositat d'aquesta cultura; la dansa del wititi de la vall del Colca del Perú; l'epopeia de Görogly de Turkmenistan; el "nongak", art escènic amb músiques, danses i rituals comunitaris de la República de Corea; la capoeira del Brasil; el chovkan, joc eqüestre tradicional a lloms de cavalls karabajs de la República d'Azerbaidjan; els Diablos Danzantes de Veneçuela; la dansa Saman d'Indonèsia; l'equitació tradicional francesa; el flamenc d'Espanya; la cuina tradicional mexicana; el 'silbo gomero', el llenguatge xiulat de l'illa de La Gomera de les Illes Canàries d'Espanya; el tango d'Argentina i Uruguai; el cant polifònic georgià de Geòrgia; el sistema d'endevinació Ifa de Nigèria o el teatre Kabuki del Japó.

El procés perquè la sardana s'integri al Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat es va iniciar el passat 2016 i serà un trajecte llarg i costós. A més a més, cal poder demostrar-hi la implicació popular, així com la pervivència i possibilitat de continuïtat de la tradició.

La sardana ja forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i la Generalitat de Catalunya la va declarar element festiu patrimonial d’interès nacional.

La Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya té com a tasca la "promoció, cooperació i difusió culturals" del patrimoni cultural, arxius i museus, le indústries culturals, la cultura tradicional i popular catalana, els equipaments culturals, la promoció i foment de la llengua catalana i qualsevol altra competència del Departament de Cultura que no estigui atribuïda a cap altra comissió.